CREMATS A POC A POC I LA LPRL

Si col·loquem una granota dins d’una olla d’aigua freda i li anem pujant la temperatura a poc a poc la granota anirà adaptant-se fins que la temperatura sigui ja massa calenta i acabi bullida perquè el cos ja no té forces per saltar. En canvi si haguéssim posat l’animal directament a l’aigua calenta, aquest hagués saltat immediatament. Amb aquesta faula del llibre “La rana que no sabía que estaba hervida y otras lecciones de vida” l’Olivier Clerc ens vol advertir i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

Ens estan cremant a poc a poc compensant amb la nostra salut les mancances del sistema educatiu? Què podem fer? Comencem per conèixer la “Ley de Prevención de Riesgos Laborales” (LPRL) 31/1995, 8 de novembre. L’article 4 defineix risc laboral com “la posibilidad de que un trabajador sufra un determinado daño derivado del trabajo” i aquest últim “las enfermedades, patologías o lesiones sufridas con motivo u ocasión del trabajo”. L’article 14 parla del “deber del empresario de protección de los trabajadores frente a los riesgos laborales”. El 15 diu que un dels principis de l’acció preventiva és “adaptar el trabajo a la persona”. I un altre parla de planificar la prevenció integrant "la técnica, la organización del trabajo, las condiciones de trabajo, las relaciones sociales y la influencia de los factores ambientales". Per fi una llei que reconeix el dret dels treballadors a ser persones i no robots o esclaus.

El 16 parla de l’avaluació de riscos i de les activitats preventives necessàries per eliminar o reduir i controlar els riscos detectats. És obligació de l’empresari informar directament a cada treballador dels riscos que l’afecten i de les mesures aplicables als esmentats riscos (art. 18); i també donar formació teòrica i pràctica, suficient i adequada en matèria preventiva (art. 19); així com fer revisions periòdiques del seu estat de salut en funció dels riscos inherents al treball. És a dir res de un miserable “obri la boca i digui aaaaaaaaaaa”. Teniu present que la OMS identifica la salut amb un “benestar físic, mental i social”. Per si teniu cap dubte, les conclusions i les dades relatives a la vigilància de la salut no poden ser utilitzades mai amb fins discriminatoris o en perjudici del treballador.

L’article 36 “Competencias y facultades de los Delegados de Prevención” parla entre d’altres de “Recabar del empresario la adopción de medidas de caràcter preventivo...”. Per tant, tenim una eina per controlar la “temperatura de l’aigua de l’olla on treballem” , FEM-LA SERVIR.

Texto completo en la web del Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo:

http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Normativa/TextosLegales/LeyPrevencion/PDFs/leydeprevencionderiesgoslaborales.pdf

Sortir de l'escola en ambulància

Entre el dia 7 i les 11:30 del matí del dia 8 de setembre de 2010, un dels tres serveis d’urgències mèdiques de Rubí va atendre  a 5 mestres arribades en ambulància des del lloc de treball. Cada any passa igual durant els primers dies de classe del nou curs, segons afirma un dels metges que les va atendre. Cap mitjà en va fer ressò d’aquesta circumstància? No, que jo sàpiga. Aquestes mestres surten amb baixa per malaltia comú en comptes d’accident de treball o malaltia causada per la feina. No es fa cap investigació dels riscos i no es prenen mesures en termes de seguretat i salut en el treball amb la qual cosa la història es repeteix.

Mestres indignats i indignades de Catalunya, si vosaltres sou objecte d’una mala organització del treball, o de mobbing, o d’agressions, etc. al vostre centre us animo a defensar els vostres drets més bàsics, la salut i la dignitat. Us recomano que investigueu vosaltres mateixos/es amb la ment oberta i amb respecte en relació als perquès dels comportaments d’alumnes, famílies, companys i companyes, etc. i els drets trepitjats dels diferents col·lectius. Arribeu fins a l’arrel del problema que potser queda amagada perquè a l’administració pública i a l’empresa (si és escola concertada) no els interessa que es conegui per no haver de posar mesures o per pura negligència.  Informeu-vos bé amb diferents advocats, tècnics de prevenció, metges, psicòlegs, sindicats, etc. No deixeu de visitar una associació de víctimes de l'assetjament laboral (AVALC o CLAM) que us orientaran molt bé i us donaran el suport que necessiteu.

Si esteu malalts per causa de la feina, podeu demanar que es reconegui la contingència professional de la vostra baixa mitjançant la Unitat de Salut Laboral. Quan descobriu un incompliment d’alguna de les lleis que protegeixen els drets de les persones, especialment la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, féu propostes als vostres centres. Un bon començament és insistir al delegat de prevenció perquè demani que es faci l'avaluació de riscos psicosocials als i les mestres i que es prenguin les mesures corresponents per evitar o reduir els riscos tal com diu la LPRL art. 14. 2). 

I finalment, si el problema no es resol, és important que denuncieu a la inspecció de treball. Per què? Perquè amb les males pràctiques a l'empresa i a l’administració pública, TOTHOM HI PERD!: el treballador, que cau malalt; els companys, que perden confiança en l’entorn laboral i a sobre potser han de carregar amb la feina del malalt; els alumnes i les famílies, que reben un servei millorable si s’apliqués més sentit comú des de dalt; la societat, que ha de pagar les baixes; l’empresa i l’administració, que perden eficiència.

Para leer en castellano

http://lavozdelosmaestrosindignados.blogspot.com/2011/07/salir-de-la-escuela-en-ambulancia.html