El senyor que em va portar el nou rentavaixelles a casa, va pujar al primer pis per les escales amb la màquina agafada a pes ell tot sol i va arribar a dalt totalment rebentat. Jo patia només de veure’l. A més, aquesta persona ara no estava en condicions de fer res. Resultat: instal·lació deficient i necessitat de reparació per part del tècnic de la marca.
“Tractar-nos i tractar els altres com a bous de càrrega o en canvi com a persones”, aquesta és la tria. Quan se’m va espatllar la rentadora al cap d’uns mesos (ja se sap, els aparells fallen per parelles!) doncs bé, vaig posar condicions sobre el transport als mateixos magatzems. No van fer servir la tecnologia però van pujar la màquina entre dues persones.
I els i les mestres? Com que no carreguem pes, pensem i pensen que vivim tots molt bé? Llavors per què hi ha tantes baixes i tants docents medicats? Ansietat, depressió, tensió alta, insomni, etc. La nostra personalitat, de tots? Venga ya!!!!
Un cop més tenim una eina i es diu “Avaluació de riscos psicosocials”. Es fa al col·lectiu i perquè funcioni hem de tenir clar que les dades no es faran servir en contra nostre sinó al contrari. Si tots mentim per por dient que estem molt bé, si fem la pilota sempre pensant que putejaran a un altre i no a nosaltres, si girem la cara als que tenen problemes a la feina, així mai es produiran els canvis i tard o d’hora et tocarà patir a tu també. Un mestre estressat, cremat o putejat no beneficia a ningú.
De veritat preferiu arriscar-vos a perdre la salut a poc a poc? S’ha d’adaptar el treball a la persona, recordeu? Dediqueu-vos 5 minuts i feu-vos el test versió curta d’autoavaluació (38 preguntes) elaborat per l’ISTAS (CoPsoQ). El document inclou la valoració dels resultats. Tindreu una idea més clara del que teniu dret a reclamar per una organització del treball saludable, justa i democràtica, del s.XXI, sense servitud ni servilisme.
